dimarts, 14 de novembre de 2017

Atacs en la pràctica d'aikido


En les dues imatges hi ha la denominació de tipus d'atacs en la pràctica d'Aikido.

Són la mateixa imatge les dues fotografies.
La diferència es troba en la denominació o nomenclatura que utilitzen diferents escoles d'aikido per a nomenar la mateixa tècnica.
La primera foto correspon a la nomenclatura de l'escola Yoshinkan
La segona foto correspon a la nomenclatura de l'escola Aikikai
Com a origen de l'Aikido és ben conegut com a creador d'aquest Art Marcial a O Sensei Morihei Ueshiba.
Morihei va tenir molts alumnes i deixebles, la majoria dels quals, varen decantar-se per seguir la seva línea o estil d'Aikido, coneguda actualment com la branca Aikikai, molt nombrosa a nivell mundial.

Un dels alumnes de Ueshiba va ser Shioda Gozo Sensei, qui va desenvolupar un Aikido diferent de la tant nombrosa escola Aikikai. 
Va crear l'escola Yoshinkan 

Dintre del desenvolupament de la tendència Yoshinkan de l'aikido, Shioda Gozo, a part de les diferències tècniques en la mateixa pràctica de l'Art Marcial, també va nomenar diferentment les tècniques i moviments d'Aikido, amb modificacions de nomenclatura pot ser degudes a la  manera de parlar de la zona (dialectes).



               


dissabte, 11 de novembre de 2017

Quí és el més fort ?

Quí és el més fort...
El qui millor s'adapta al medi...

Com a exemple exposaré a Jigoro Kano, creador del Judo ( l'Art de la Flexibilitat), "crec que va ser ell" qui a partir d'una situació, va crear i desenvolupar el Judo :

Mirant per la finestra de casa en temps d'hivern, observava com nevava.
Es va quedar observant com la neu s'acumulava sobre una branca ben gruixuda d'un arbre ben gros i "fort". Aquella neu es va anar acumulant de tal manera que, a mida que més neu acumulava, més enganxada amb ella mateixa quedava i al mateix temps, més pesava sobre la branca gruixuda d'aquell arbre tant fort.
Tanta va ser la neu que va acumular aquella branca que finalment, no va suportar el pes i la branca es va trencar.
Va continuar mirant per la finestra i en aquest cas, es va fixar en un arbre prim amb unes branques molt fines...
Aquell arbre prim feia la mateixa estona que estava rebent la caiguda de la neu però, en comptes d'acumular grans quantitats de neu en una mateixa branca, aquesta, com que era molt prima, rápidament es doblegava, cedia cap a vall i, la neu acabava caient al terre.

Quin dels dos arbres és més fort ??

Els arbres no poden canviar la seva flexibilitat i adaptabilitat.
Nosaltres si ho podem fer.
El nostre cos físic permet entrenar-nos per a poder canviar el nostre estat jugant amb la flexibilitat i tensió del cos.
Directament relacionat trobem que també podem entrenar la part flexible i adaptabilitat del nostre mental, cosa que ens facilitarà la gestió de multitud de situacions del nostre dia a dia.

Practiqueu Aikido...



dimarts, 7 de novembre de 2017

El terme "Mokuso"

MOKUSO !!
(pronunciat mok'so)

Terme japonés que es realitza en l'inici de la pràctica d'un Art Marcial.
Com s'observa en la imatge, es realitza en postura de "Seiza", mantenint l'esquena ben recta per a una bona circulació de l'energia.
En l'Aikido es realitza al començament i a la fi de l'entrenmament, tenint una durada d'uns segons, entre 20 i 50 depenent de la persona que inicia i tanca el Mokuso (per norma general i etiqueta, el practicant amb més antiguitat en l'escola).
En l'inici de l'entrenament utilitzarem el Mokuso per a concentrar-nos en l'entrenament que anem a realitzar. Deixar la ment en blanc, preparant-la per a poder estar atent i preparat per l'entrenament que anem a realitzar.
El control i compàs de la respiració, facilitarà la realització d'un correcte Mokuso, d'aquí la importància de col.locar-se en seiza almenys 5 minuts abans de començar la sessió.
Al final, tancarem la sessió o entrenament amb un Mokuso, de cares a recuperar la concentració i assimilar alló après en l'entrenament. Tot el que hem viscut i sentit a l'entrenament, amb la realització del Mokuso, entri al nostre interior, ajudats amb una respiració tranquila i profunda.





divendres, 3 de novembre de 2017

Base Yoshinkan (descobriment del Jo)

L'Aikido Yoshinkan disposa de 6 moviments de base, creats pel fundador de l'escola Shioda Gozo Sensei que permeten la recerca, control, consciència del propi cos, que ens portarà a un control i consciència del Jo interior.
La perfecció en la coordinació  que proporcionen aquests 6 moviments de base, porten a un coneixement de totes les articulacions del cos que, utilitzades de forma coordinada i de manera conscient, porten a un nivell de moviment estable, ràpid, coordinat i potent, alhora que suau i sinuós.
La consciència i control de les articulacions del turmell i genolls permetran una estabilitat idonea pel desplaçament.
La consciència  i control de les articulacions del canell, colzes i espatlles, permetran una execució de la tècnica coordinada pel que fa a la interceptació, redirecció  i control de l'atac.
Entre la part superior i inferior del cos, hi trobem les caderes, en el centre de les quals hi trobem el HARA o Centre Energètic (terme molt utilitzat a Orient i no tant utilitzat a Occident).
A nivell d'exemple i per a que sigui entenedor per a tothom, podem relacionar aquest Centre Energètic i ubicar-lo sota el melic, lloc on es crea la VIDA.
Quan una dona està o es queda embarassada, tot comença en aquest punt. La vida del futur nou nat, comença i es crea en aquest punt anomenat HARA.
Aquest Centre Vital creador de vida, és al mateix temps el centre i creador de la nostra energia.
El treball, la perceverança en la recerca del propi Jo, mitjançant aquests 6 moviments de base, porten a un control conscient de la gestió de la nostra energia, cosa que ens facilitarà la nostra relació amb el nostre entorn, sigui pacífic o sigui en una situació de conflicte.

Deixem un enllaç d'un dels 6 moviments de base de l'escola...


dilluns, 23 d’octubre de 2017

El bon desplaçament (CONTROL DE L'ENERGIA)

És necessari controlar la propia energia per a poder controlar el nostre moviment.
Una mostra de control de moviment i energia es troba quan es pot treballar poc a poc, essent conscient de tots els moviments, coordinació, equilibri, potència i tensió del  cos.
Realitzar un moviment o una tècnica ràpidament, no significa que sigui efectiva i proporcionada.
Si som capaços de realitzar una tècnica, un atac, una projecció, controlant cada una de les seqüències com si es realitzés en càmera lenta i, comprovem que tenim estabilitat, coordinació i potència, aleshores, podrem tenir la certesa que tenim la base per a encadenar el moviment que realitzem.
Cal tenir present que s'ha de tenir en compte les capacitats del nostre uke (adversari) per tal de controlar-lo, garantint que ell mateix conservi la seva unitat. D'aquesta manera, protegirem la seva integritat. 

dimarts, 1 de novembre de 2016

Les projeccions en l'Aikido


Les projeccions en la pràctica de l’Aikido representen una tercera part de l’entrenament.
Si es busca un entrenament complert de tot el que la pràctica de l’Aikido pot proporcionar, no es pot obviar cap d’aquestes tres parts dintre de l’entrenament.

L’estudi i combinació de les tres parts de l’entrenament, proporcionarà un Aikido complert amb tots els aspectes, estabilitat, moviment, potència i centratge.

1.- Els moviments i tècniques de base, permeten una estabilitat i control del propi cos, necessàries per a utilitzar en moviments i tècniques més dinàmiques.

2.- Els desplaçaments “tai sabaki” (moviments suaus i coordinats del cos) i l’aplicació directa de les tècniques permetran practicar la estabilitat treballada i desenvolupada estudiant els moviments i les tècniques de base.

3.- Les projeccions en l’aikido ens permetran reunir:
  • l’estabilitat treballada amb els moviments i tècniques de base
  • els moviments tai sabaki i aplicació directa de les tècniques
  • incorporació/suma de  la potència o energia (KI).
Gran importància dins l’entrenament en les projeccions és per part de qui les rep “Uke” (el que ataca i per tant, és projectat !!).
La gestió de l’energia en el moment de ser projectat és vital.
L’energia aplicada per “shite” (el que projecta), ha de ser acceptada i canalitzada per gestionar-la i garantir un bon contacte amb el tatami.
L’atenció i intenció en aquests moments és molt important per garantir la consecució d’una tècnica ràpida, suau, efectiva i potent, alhora que segura per uke.

Un moment de relaxació, no atenció i/o intenció per part d’uke, provocarà que:
  • Shité no pugui expressar-se, limitant d’aquesta manera la seva evolució en el desenvolupament i gestió de la seva pròpia energia o potència.
Per a desenvolupar i gestionar correctament el ki en les projeccions, és molt necessari la participació d’uke.
Aquest ha de desenvolupar les capacitats de concentració, intenció i atenció per a facilitar i possibilitar el desenvolupament del company (shite), rol que es va intercanviant constantment en l’entrenament.

Amb intenció i atenció, serà possible gestionar i reconduir l’energia expressada per shite.
Aquesta energia/potència haurà de ser acceptada i canalitzada, requisits que s’hauran treballat prèviament amb moviments “tai sabaki” i tècniques de base.

Recordem la gran importància del rol i entrenament de la figura d’UKE en la pràctica d’aquest Art Marcial.

OSSU !!
(acceptar i perseverar, continuar,...)



Bon entrenament